Gausac

logo_gausacEl primer número fou presentat el 22 de gener de 1993. Des d’aquell moment va quedar fixada l’estructura que, sense pràcticament canvis, ha arribat fins avui. L’apartat Estudis en constitueix el gruix, és on publiquem els estudis relacionats amb l’àmbit d’interès del Grup d’Estudis Locals. La resta està constituïda per un seguit d’apartats els títols dels quals parlen per ells mateixos: Patrimoni, Documents, Opinió, Ressenyes i Notícies. Als quals cal afegir dos apartat incorporats amb posterioritat: Notes d’estudi, per a treballs més reduïts, i Didàctica i medi local. Fins al 2005 vam editar dues revistes cada any, a partir de 2006 n’hem editada una amb doble numeració, la qual ha doblat la seva extensió, hem passat de les 105/100 pàgines a les 210/220.

Des d’aleshores hem optat, sempre que sigui possible, per l’edició de números monogràfics. A partir del número 36-37 (2010) hem incorporat el premi Joan Auladell per a treballs de recerca de batxillerat, convocat conjuntament amb el Memorial Vázquez Montalbán, i alguns treballs presentats i no premiats que hem considerat d’interès. Hem publicat dues separates amb el número 28 (juny de 2007), que inclouen un treball sobre el setanta-cinc anys de l’escola pública Joan Maragall i una reflexió sobre els materials escolars del primers terç de segler XX; i un número especial, el 26 (juny de 2005), que inclou els índexs per números, temes i autors de tot el publicat fins aleshores. El balanç dels primers vint anys dóna les següents xifres: cent setanta-dos autors, cent trenta-set estudis, dinou notes d’estudi, vint-i-dos treballs sobre patrimoni local i vint-i-quatre sobre fonts arxivístiques (documents), vint-i-quatre articles d’opinió i trenta sobre didàctica i medi local, i cent vuitanta-vuit ressenyes (llibres, exposicions i actes diversos).

A través del conveni signat amb RACO, repositori de revistes científiques en català, es poden consultar un total de 53 números, a text complet, a través del següent enllaç: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC

 

icono pdfNormes per a la tramesa i publicació d’originals.

 

GAUSAC_54

GAUSAC 54

 

Una pintura de Joan Lopez a Gausac Nº 54

El número 54 de la revista Gausac, editada pel Grup d’Estudis Locals (GEL), mostra en portada l’obra del pintor santcugatenc Joan Lopez amb el suggestiu títol Abraçada. La revista va ser presentada aquesta darrera setmana a la sala d’actes de la Casa de Cultura amb la presència de nombrosos associats al grup d’estudis. Joan Lopez treballa habitualment amb aquarel·la una tècnica difícil que domina amb gran habilitat i que el distingeix. El pintor, forma part de les persones que no tenen presa a l’hora de mirar l’entorn, encuriosit i atent a tot el que li pugui aportar idees. Observant descobreix elements simples, objectes petits, coses inanimades que el motiven i són susceptibles de generar una representació estètica i significativa. Un bon exemple de la seva manera de fer es la imatge de la portada on hi ha la execució del característic pal elèctric de fusta afermat en la base per una peça de ciment. El va veure en el transcurs d’un viatge i immediatament, la unió dels dos materials la va associar amb una parella d’enamorats, amb una escena de tendresa i la relació d’amor amb la seva dona. Joan Lopez vol arribar a la sensibilitat de l’espectador projectant un significat valuós als elements insignificants de la realitat ordinària.

Imatge: Portada de Gausac. Abraçada

IMMA PUEYO

 

 

 

El jardí, obra de la portada Gausac Nº 52-53 (2019-2020)

L’obra titulada El jardí realitzada per l’artista Chiqui Martin per a la portada del número 52-53 de la revista Gausac, editada pel Grup d’Estudis Locals, es compon amb tres materials distints: fil daurat, pasta de paper i teixit. La gran llibertat creativa de l’autora,  planteja una nova organització, una reconstrucció de l’espai plàstic i visual que sorgeix de la revisió de treballs anteriors i de la distribució dels nous elements matèrics. El centre de la composició l’ocupa un gran cercle brodat amb fil daurat una tercera part del qual es recolza sobre un petit tapís de roba. Simbòlicament la rodona es el signe solar i també de vegades significa el cel, la perfecció o l’eternitat. La meitat inferior de la composició es compon amb un collage fet amb una part d’una casulla de seda descoberta i comprada en algun mercat de carrer. El disseny del teixit mostra el tema de la natura amb flors, fruits i fulles de formes delicades i precises. El conjunt molt vinculat al camp del tèxtil assenyala, sens dubte, un jardí superior i  ideal.  Chiqui Martin evoca la seva infància amb imaginació i sensibilitat necessàries per mostrar-nos associacions diverses d’idees i sentiments.

Imatge: El jardí

IMMA PUEYO

 

 

 

© 2015 Sofarider Inc. All rights reserved. WordPress theme by Dameer DJ.